ActiFolio: 20202

En aquesta segona part, responem a les preguntes que vam deixar al aire al darrer post sobre el “coletero”

——————————————————————

Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus «dimensions culturals» i «funcions simbòliques»? Com canvien en diferents contextos culturals o èpoques històriques?

Analitzarem l’objecte des dels seus inicis fins a l’actualitat.

S. XVII (origen de la cua)

El 1644 un exèrcit ètnic manxú va derrotar els xinesos Han Ming. Varen conquistar Beijing i establir la seva dinastia Quing. El primer emperador manxú va ordenar a tots els homes xinesos Han a adoptar la cua com a senyal de submissió al nou règim. «Perdre el pèl o perdre el cap». Negar-se a dur una cua representava traïció a l’emperador i el càstig era la mort.

Simbologia de la cua: submissió

Material emprat: cintes de vegetals o cuir

Contextualització social històrica: conquistes, dinasties emergents, imposició d’ideologies i polítiques. Fou un precedent per altres individus; l’exemple d’un funcionari britànic a la índia que va indicar que els britànics havien d’actuar d’una manera igualment decisiva per imposar la seva voluntat a la índia.

S. XVIII – XIX

Durant el segle XVIII els exèrcits europeus pentinaven els seus cabells en una cua anomenada «cua de soldats». En alguns exèrcits inclús era obligatòria i l’exèrcit prussià va patentar una cua artificial que s’enganxava al cabell.

Per a poder dur cua i alhora mantenir la practicitat d’aquesta el pèl s’untava amb quitrà en el cas dels marins o amb grassa d’animal i es fermava amb un tros de cuir o de cinta de tela.

 

També es va començar a fer ús del «queue», un objecte en forma de bol que servia per endinsar-hi el cabell a dins.

 

L’exèrcit americà també utilitzava les cues com a part de la seva aparença. Un dels motius que es contemplen era la falta de barbers en aquella època el que provocava que es «descuidés» el cabell i es dugués llarg.

Abans de la Segona Guerra Mundial ja es va advertir dels inconvenients de dur uns cabells llargs i per motius d’higiene i practicitat es va imposar el cabell curt. (l’exèrcit britànic va ordenar tallar les cues el 1800). El cabell llarg propiciava que fos més fàcil que l’enemic pogués agafar-te el coll per atacar-te; per altra banda les llargues cabelleres eren més propenses a conduir malalties o a dur polls; així doncs, els exèrcits van decidir abolir la coleta i la negativa a fer-ho es considerava un acte de rebel·lió que es castigava amb la mort.

Simbologia de la cua: estatus aristocràtic, masculinitat, poder, força, militarisme i unió patriòtica

Material emprat: cuir, teles, queue, grassa animal, perruques fetes d’animals. A partir del 1958 primera patent d’elàstic de cautxú que es feia servir (entre altres utilitats) per recollir el pèl.

Contextualització social històrica: conquistes, revolucions, I i II Guerra mundial, rebel·lions i modernització.

 

S. XX

No va ser fins a l’any 50 que la cua va agafar protagonisme gràcies a la primera Barbie que venia amb un cavall. Altres «influencers» del moment van donar força a n’aquest objecte que es va convertir en un símbol de moda femení i de caràcter despreocupat i glamurós; un estil que utilitzaven les «noies genials». (Sandra Dee, Jeannie, Briggite Bardot, etc.)

Leslie S Brown i Kenneth A Ives. van patentar el primer coletero .

 

Més endavant, personatges com na Madonna van popularitzar-lo i va aparèixer també el modelo scrunchie ( en resposta a mantenir el cabell i no perjudicar-lo) que fou patentat per Rommy Revson.

 

 

A partir d’aquí, durant la darrera dècada i els darrers anys, la cua s’ha convertit en un recollit elegant i amb transfons feminista que implica connotacions com «estic ocupada, estic fent feina i necessito treure el pèl de la cara». Un missatge que s’ha popularitzat amb personatges com Beyoncé.

Paral·lelament a aquest missatge, el «coletero» ha estat l’objecte que una jove ha transformat i redissenyat i el resultat ha estat un producte innovador  que a l’edat de 18 anys, ha fet milionària a Sophie Trelles i l’ha situada dins la llista d’ emprenedors menors de trenta anys de la revista Forbes. Com va sorgir la idea? En aquest article teniu tota la informació: CLICKA PER ENTRAR

I Aquí la seva patent al complet: CLICKA PER VEURE LA PATENT

Simbologia de la cua: feminisme, poder, llibertat, caràcter, estètica..

Material emprat: teles, elàstic, purpurines, estampats, plàstic..

Contextualització social històrica: llibertat d’expressió, època de tendències musicals, de moda, d’arquitectura, de disseny… Cultura cinematogràfica, musical, d’arts.

 

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de «cultura»?

Com diu Amy Santee, has d’entendre a les persones per a poder dissenyar coses per a ells. Brendon Clark ens identifica clarament dos conceptes que donen sentit a la relació entre disseny i antropologia.

El disseny respon a la intervenció per canviar i fer del món un lloc millor; i l’antropologia respon a comprendre la complexitat de les societats i la seva relació. Per tant, intervenció i comprensió són els ingredients combinats que expliquen la raó d’aquesta relació estreta entre el disseny i l’antropologia.

Els objectes que neixen d’aquest procés de comprensió i intervenció o viceversa, porten informació de les persones i per tant, informació sobre les cultures. Entenent cultura com el conjunt d’idees, creences, costums, habilitats, relacions, societats… podem afirmar que els objectes, doncs, són cultura material.

Per entendre tots aquests conceptes i la seva interrelació tenim el cas del nostre objecte. Un coletero.

¿Que va ser abans l’objecte o la intenció? ¿que va ser abans la intervenció o la comprensió?, doncs, ¿que va ser abans el disseny o l’antropologia?, aquestes són algunes de les preguntes que podríem fer-mos a l’hora d’analitzar el naixement del nostre objecte. Com hem esmentat, el coletero va sorgir a partir de la imposició de dur una cua com a mostra de submissió. En aquells moments no existia un material definit per l’objecte i l’objecte en si no era el detonant de tal intenció.

Més endavant, veiem com sorgeixen les primeres patents de l’objecte i com aquest respon a un problema de practicitat. Es feia ús del coletero per a poder alliberar la cara del pèl. A mesura que la societat evolucionar cap a noves formes de conducta i el context es desplaça cap a una nova llibertat i formes d’expressió, el coletero es transforma en un objecte de moda. Ara doncs, el disseny respon a una pràctica estètica, sorgida de la practicitat i motivada per un origen de simbolisme de submissió.

És molt interessant estudiar els objectes des de un enfocament antropològic tant per entendre la motivació i la cultura material que amaguen així com preveure o imaginar el seu disseny en un context actual on l’objectiu màxim demana millorar i canviar el món i les persones.

Record de petita incapaç de dur els cabells amollats. Mumare insistia en que passetjés aquella melena llarga i rossa i a jo tan sols em molestava per jugar. Record que sempre acabava fent-me una coa mal feta… Més envant, vaig perfeccionar la meva tècnica per fer-me cues i monyes ja que sempre les necessitava alhora de navegar (imaginau-vos amb el vent i l’aigua quin centrifugat es feia a la meva melena si no me la recollia).

A l’institut, si un sol dia em deixava la goma de pel, ja estava incòmoda tot el dia. Pel per la cara, per damunt els llibres… necessitava fer-me la monya característica que fins a dia d’avui m’acompanya i que ha viscut hores d’estudi, campeonats i entrenos dins la mar, hores de feina, mudances, diumenges en pijama i fins i tot una boda on els convidats em demenàven a quina perruqueria m’havia fet el pentinat ( 10 segons de replegar el pel i fer un bolic elegant davant el mirall de cameva ).

És l’objecte més simple, bàsic i senzill que m’acompanya sempre. Fins ara només responia per jo a un objecte de comoditat o moda. Avui, després d’endinsar-me dies i dies en la recerca antropològica del seu disseny i raó de existir, puc afirmar que tinc sobre el meu cap un objecte amb història, que va sorgir per unes necessitats i unes circumstàncies que han anat cambiant i evolucionat al llarg del temps. Qui sap el dia de demà quin lloc ocuparà un objecte tan “discret” que avui tots duim a la nostra munyeca com qui du un rellotge.

A dia d’avui, aquest objecte respón a una necessitat de recollir el pel quan ens impedeix dur a terme una acció amb comoditat; per exemple, si volem cuinar ens recollim el pel perque no caigui; si volem anar a correr perque no ens molesti a la cara; si volem rentar-mos la cara perque no es banyi. A més, l’utilitzem com un article de moda, per poder crear pentinats: coes de caball, monyes, trenzas, etc… Fins i tot l’arribem a portar a la munyeca en diferents colors com un article de moda i de pas, un article pràctic.

A l’actualitat, ens venen al cap mils de colors, formes, materials i dissenys d’aquest objecte. Però …

de quin material estàven fets els primers “coleteros”?

Quina funció o necessitat cobrien?

Quins eren els individus que l’usàven? 

Eren de cuir, representàven submisió i eren els homes chinesos Han Ming l’any 1644…

Però aquest només és el principi d’una llarga trajectòria de l’evolució antropològica del disseny d’un objecte: El coletero. 

A la pròxima entrada us present el seu passat més obscur, la funció militar que va tenir, la primera patent i com aquest objecte ha fet millonària a una noia de 18 anys.