Record de petita incapaç de dur els cabells amollats. Mumare insistia en que passetjés aquella melena llarga i rossa i a jo tan sols em molestava per jugar. Record que sempre acabava fent-me una coa mal feta… Més envant, vaig perfeccionar la meva tècnica per fer-me cues i monyes ja que sempre les necessitava alhora de navegar (imaginau-vos amb el vent i l’aigua quin centrifugat es feia a la meva melena si no me la recollia).

A l’institut, si un sol dia em deixava la goma de pel, ja estava incòmoda tot el dia. Pel per la cara, per damunt els llibres… necessitava fer-me la monya característica que fins a dia d’avui m’acompanya i que ha viscut hores d’estudi, campeonats i entrenos dins la mar, hores de feina, mudances, diumenges en pijama i fins i tot una boda on els convidats em demenàven a quina perruqueria m’havia fet el pentinat ( 10 segons de replegar el pel i fer un bolic elegant davant el mirall de cameva ).

És l’objecte més simple, bàsic i senzill que m’acompanya sempre. Fins ara només responia per jo a un objecte de comoditat o moda. Avui, després d’endinsar-me dies i dies en la recerca antropològica del seu disseny i raó de existir, puc afirmar que tinc sobre el meu cap un objecte amb història, que va sorgir per unes necessitats i unes circumstàncies que han anat cambiant i evolucionat al llarg del temps. Qui sap el dia de demà quin lloc ocuparà un objecte tan “discret” que avui tots duim a la nostra munyeca com qui du un rellotge.

A dia d’avui, aquest objecte respón a una necessitat de recollir el pel quan ens impedeix dur a terme una acció amb comoditat; per exemple, si volem cuinar ens recollim el pel perque no caigui; si volem anar a correr perque no ens molesti a la cara; si volem rentar-mos la cara perque no es banyi. A més, l’utilitzem com un article de moda, per poder crear pentinats: coes de caball, monyes, trenzas, etc… Fins i tot l’arribem a portar a la munyeca en diferents colors com un article de moda i de pas, un article pràctic.

A l’actualitat, ens venen al cap mils de colors, formes, materials i dissenys d’aquest objecte. Però …

de quin material estàven fets els primers “coleteros”?

Quina funció o necessitat cobrien?

Quins eren els individus que l’usàven? 

Eren de cuir, representàven submisió i eren els homes chinesos Han Ming l’any 1644…

Però aquest només és el principi d’una llarga trajectòria de l’evolució antropològica del disseny d’un objecte: El coletero. 

A la pròxima entrada us present el seu passat més obscur, la funció militar que va tenir, la primera patent i com aquest objecte ha fet millonària a una noia de 18 anys.